El primer cap de setmana de juny, es van donar lloc les nostres dues mostres de dansa. El 6 de juny vam ballar al teatre de Girona convidades com alumnes del l'Espai Ghazal escola de dansa oriental a Girona (on rebo classes de la ballarina i professora polifacètica Cristina Mogàs)
convidades per Itzà, un altre escola de dansa oriental de Girona, event que organitzava Coral Ríos, que es va mostrar molt amable y cordial amb totes les noies que participaven, tot i lo que suposa la organització d'un event de tals característiques, la mostra durar mes de 3 hores, entre actuacions d'alumnes, ballarines profesionals, i l'actuació dels percusionistes.
La meva experiència personal, va ser molt divertida i estressant a la vegada, vaig estar patint tot el dia perque el meu encarregat em deixes sortir abans de la feina, ja que plegava a les 19 hores, i la mostra començava a les 19.30... dons imagineu-vos... i a sobre, no em va deixar sortir abans, sort que al descans de dinar vaig maquillar-me i tal, i només sortir cap al teatre de Girona volant amb la moto, arribar i no sabia per on s'havia d'entrar, les portes ja eran obertes per el públic i col·lar-me entre aquets, la noia que agafava les entrades i el noi, molt amables no fer-me fer la volta i indicar-me per on havia de pasar, i per fi arribo al camerino on havien la Laura i l'Anna, les meves companyes de reparto... elles havien pogut assajar a l'escenari, i la meva calma era deixar-me portar per el seu ball, ja que jo, ni tan sols havia pogut escoltar la cançò durant el dia... I axí, a la braba, sortir a l'escenari, sort també que les llums jugaven al nostre fabor, desde d'alt casi no es veia el públic, tenies la sensació que ballaves per a un pùblic inmens pero absent, foscor al fondo... I molt bè, donades totes les condicions que os acabo d'explicar, va ser una molt bona experiència, ja que com en alguna ocasió ja he esmentat, a vegades el pànic escènic es el pitjor dels acompanyats, i encar que va volguer venir amb mi, aquell día no li vaig fer gaire cas...
L'endemà diumenge, teniem la mostra de la nostra escola, L'Espai Ghazal, i totes emocionades, jo la primera allà a les 16 hores per poder canviar-se i assajar, i dos cops que ho vem fer, l'escenari era un xic mes petit, pero es va poder decorar i quedar molt bonic. A ballar van sortir primer eles alumnes de inciació, després nosaltres (intermig), després les alumnes de la Giorgia, i ja després van venir les ballarines i grups mes profesionals...
Aquell día per molt motius vaig disfrutar molt mes, m'ho vaig poder pendre amb mes calma, i difrutar de vuere a tothom assajant i després ballant, va ser molt divertit, a més, me van venir a veure ballar el xicot, les amigues (gràcies Debora i Fina), i el fet d'haber-nos estrenat el dissabte a un teatre mes gran tb va ajudar...
En fi vos deixo un petit recull de les fotos que vaig poder obtenir, que no tenen res a vuere amb tot lo que vem veure aquella tarda, ja que son poquetes, pero algo es algo...
convidades per Itzà, un altre escola de dansa oriental de Girona, event que organitzava Coral Ríos, que es va mostrar molt amable y cordial amb totes les noies que participaven, tot i lo que suposa la organització d'un event de tals característiques, la mostra durar mes de 3 hores, entre actuacions d'alumnes, ballarines profesionals, i l'actuació dels percusionistes.
La meva experiència personal, va ser molt divertida i estressant a la vegada, vaig estar patint tot el dia perque el meu encarregat em deixes sortir abans de la feina, ja que plegava a les 19 hores, i la mostra començava a les 19.30... dons imagineu-vos... i a sobre, no em va deixar sortir abans, sort que al descans de dinar vaig maquillar-me i tal, i només sortir cap al teatre de Girona volant amb la moto, arribar i no sabia per on s'havia d'entrar, les portes ja eran obertes per el públic i col·lar-me entre aquets, la noia que agafava les entrades i el noi, molt amables no fer-me fer la volta i indicar-me per on havia de pasar, i per fi arribo al camerino on havien la Laura i l'Anna, les meves companyes de reparto... elles havien pogut assajar a l'escenari, i la meva calma era deixar-me portar per el seu ball, ja que jo, ni tan sols havia pogut escoltar la cançò durant el dia... I axí, a la braba, sortir a l'escenari, sort també que les llums jugaven al nostre fabor, desde d'alt casi no es veia el públic, tenies la sensació que ballaves per a un pùblic inmens pero absent, foscor al fondo... I molt bè, donades totes les condicions que os acabo d'explicar, va ser una molt bona experiència, ja que com en alguna ocasió ja he esmentat, a vegades el pànic escènic es el pitjor dels acompanyats, i encar que va volguer venir amb mi, aquell día no li vaig fer gaire cas...
L'endemà diumenge, teniem la mostra de la nostra escola, L'Espai Ghazal, i totes emocionades, jo la primera allà a les 16 hores per poder canviar-se i assajar, i dos cops que ho vem fer, l'escenari era un xic mes petit, pero es va poder decorar i quedar molt bonic. A ballar van sortir primer eles alumnes de inciació, després nosaltres (intermig), després les alumnes de la Giorgia, i ja després van venir les ballarines i grups mes profesionals...
Aquell día per molt motius vaig disfrutar molt mes, m'ho vaig poder pendre amb mes calma, i difrutar de vuere a tothom assajant i després ballant, va ser molt divertit, a més, me van venir a veure ballar el xicot, les amigues (gràcies Debora i Fina), i el fet d'haber-nos estrenat el dissabte a un teatre mes gran tb va ajudar...
En fi vos deixo un petit recull de les fotos que vaig poder obtenir, que no tenen res a vuere amb tot lo que vem veure aquella tarda, ja que son poquetes, pero algo es algo...
